De la Mediateca de Sendai (1995-2001) de Toyo Ito se poden destacar: - Plantes diàfanes amb nuclis-troncs, que varien lleugerament la posició a cada nivell i són estructuralment independents de la façana. - Els pilars contenen estructura, instal·lacions i connexions verticals. - Les diferents alçades entre forjats, generen diferents potencials d'ús.

- Recipient de vidre de 50x50m. - Altura: 36m. - Àrea: 3.948 m2. - Superfície coberta: 2.844 m2. - Superfície total: 21.682 m2.

-Menys en planta baixa, el límit de l’edifici correspon amb el límit del sostre.

- Forjat reticular d’acer, amb bigues soldades i xapes metàl·liques a forma de ‘sándwich’. Gruix total de 80 cm - La retícula permet l’alliberació de tensions bidireccional. -Aquest sistema crea un espai en planta lliure, ons'hi afageixen tancaments amb envans i portes, però mai estructurals. - Detall constructiu: a cada planta, l'estructura tubular disposa d'un anell metàl·lic per unirl-lo amb el forjat i repartir les càrregues.

- Tots els tubs són buits a l'interior al llarg de tot l'edifici. - Els tubs 1, 4, 9, 13 contenen desplaçaments verticals. - La resta de tubs contenen instal·lacions i són patis de llums.

-Tretze tubs d'acer que estabilitzen en sentit vertical i horitzontall'edifici. -Els diàmetres dels tubs varien d'1.2m a 9m. -Els quatre pilars de les puntes recullen la major part de la càrrega. - Cinc dels nou tubs més petits són rectes i contenen ascensors, mentre que els altres quatre són més torts i porten els conductes i els cables.

- Els pilars, formats per tubs d'acer i recoberts en vidre, estan a prova de sismes i embats del vent. - Gràcies als reforços perimetrals al voltant dels tubs la deformació no és tan acusada

-La pell de l'edifici és principalment de vidre. -Façana sud: doble capa de vidre transparent + extensió de pantalla vidriada semitransl·lucida ( sistema per filtrar excés de llum i acció com a hivernacle) -Façana oest: pantalla de lames metàl·liques -Façanes nord i est: vidre, policarbonat i alumini

-Si fessim un croquis que representatiu de la distribució de càrregues en planta i en secció veuríem que a mesura que es sumen forjats, el diàmetre dels tubs augmenten, proporcionalment a la càrrega que soporten.

Llums majors: el forjat es deforma més.

Segons les llums, els moments flectors varien de major a menor.

1. Tub d'acer 2. Viga d'unió entre forjat i tub 3. Llosa metàl·lica 4. Rectícula 5. Anell perímetral metàl·lic -El fet de que els pilars no siguin ortogonals, sino que tinguin una planta circular que va canviant de secció a mida que augmenten en altura, fa que la unió entre el forjat i el tub no sigui gens senzilla, tanmateix l'arquitecte ho resol perfectament amb unes vigues que fan de d'anells i de nexe entre forjat i tub.

Execució de l'anell perimetral metàl·lic.

Entrega del forjat-tub.